http://youtu.be/39oGM5LXLFY
Aquí us deixo la primera edició, no finalitzada del curtmetratge. Falten algunes escenes, però la idea seria aquesta.
sábado, 23 de noviembre de 2013
martes, 19 de noviembre de 2013
miércoles, 16 de octubre de 2013
Fitxa tècnica d’un curtmetratge.
Fitxa tècnica d’un curtmetratge.
Tipus de
curtmetratge:
Títol: KARMA
Durada:
Idea i Finalitat:
Aquest curtmetratge a més a més de la
finalitat que té com a Treball de recerca, la
idea és la importància del tema, ja que es vol donar a conèixer i a criticar.
Tema: Malaltia
minoritària.
Estructura:
Actors: Xavier
Oliva Tutusaus, Josué Martínez Heredia
Personatges
principals: (Xavier) representarà el personatge principal. (Josué) representarà
el millor amic de Xavier com a personatge principal juntament.
·
Xavier,
estudiant de carrera (Dret) té 20 anys i viu en un poble d’alta muntanya amb el
seu pare, el qual no té cap relació amb el seu fill. En Xavier pertany a una família
d’alt nivell econòmic, però la seva ideologia és molt contaria a la de la seva família
i per això no té relació amb ells. Per a en Xavier la seva família és el seu
millor amic, la persona que des de petits a fet més per a ell (Josué).
Un dia aquest personatge es veurà sotmès a algo que mai s’hauria imaginat i
juntament amb el seu amic haurà de superar-ho.
Li han detectat una malaltia minoritària. (aquest personatge no ho assumirà
ni ho acceptarà sol, així que el seu amic l’haurà de fer veure les coses
diferents.
·
Josué,
jove de 19 anys. Treballa de nit en un Bar anomenat APOLO’S . Viu al mateix poble que en Xavier.
Aquest personatge a diferencia d’en Xavier pertany a una família d’un nivell
econòmic baix. Els seus pares es van
separar quan ell era molt petit, però té una forta relació amb la seva mare.
En Josué és una persona de caràcter obert el qual farà que en Xavier s’obri
a la gent del poble i no només això sino que a partir de la malaltia d’en
Xavier, Josué farà que s’obri a ell
mateix i que s’accepti i vegi molt més enllà de la malaltia.
·
SINOPSIS:
A un jove estudiant li diagnostiquen una malaltia minoritària de la qual no ha
sentit parlar mai. A partir d’aquest moment juntament amb el seu millor amic hauran
de créixer i superar-ho.
Producció, pre-producció i guió tècnic
La finalitat d’un
curtmetratge és aconseguir l’atenció de l’espectador des del primer moment, a
través de la història que se li presenta i fer que aquest se senti inquiet,
sorprès, nostàlgic i en moviment continu.
La classificació segons
el temps és:
-
Curtmetratge:
la seva duració és des de menys d’un minut fins a 30 minuts.
-
Migmetratges: amb una duració d’entre 30 i 60
minuts.
-
Llargmetratges: amb una duració de més d’una
hora.
La classificació
segons la intenció:
-
Documental:
El documental és l’expressió d’un
aspecte de la realitat mostrada en forma audiovisual.
-
Ficció:
És la simulació de la realitat. Es diferencia per mostrar al receptor un món
imaginari.
-
Animació:
És la idea de recrear la il·lusió del moviment amb una sèrie de dibuixos.
En els curtmetratges d’animació no existeixen moviments reals que
enregistrar, sinó que es produeixen les
imatges una per una, mitjançant dibuixos, models, objectes i altres tècniques,
de forma que, al projectar-se aquestes, es produeixi la il·lusió de moviment. Es a dir, que mentre
en el cine de imatge real s’ analitza i reprodueix un moviment real, en el cine
de animació es construeix un moviment inexistent en la realitat.
-
Pre-producció.
En qualsevol producció
audiovisual en la fase de preproducció es fa la planificació del guió, en
aquest cas guió tècnic i storyboard. Després es busquen les localitzacions
(Olesa de Bonesvalls). Finalment es
determinen les pautes de treball i d'organització per a dur a terme la
producció: pla de rodatge etc.
Producció.
-
Producció
La producció és
passar de la teoria a la pràctica totes les idees pensades a la fase de
pre-producció. La feina que es porta a terme en aquesta fase queda recollida a
l'ordre de la feina diària, que es materialitza de les dades reals dins la part
de producció. Aquesta part finalitza amb la visualització de tot el material
gravat.
La producció és
la fase de rodatge. És el moment de la posada en escena, de la direcció i
intervenció dels actors. Durant la producció es segueixen totes les pautes determinades
en la preproducció (el guió, el pla de rodatge).
Postproducció.
La postproducció
és el moment de l'edició de les imatges. A partir del material enregistrat
durant la producció es determina el muntatge. És també el moment de la
sonorització.
-
Guió
tècnic
|
Seqüencia
|
Escena
|
Tipus de pla
|
Localització
|
Guió literari
|
Temps d’escena
|
|
|
1
|
|
C/Dr. Molins
|
|
13s
|
|
|
2
|
|
Casa
|
(Ring-Ring)
|
|
|
|
3
|
|
Casa
|
Josué:
¡Ei! com estàs Xavi?
Xavier:
Bé molt bé, aquí estudiant la carrera de Dret.
Josué:
Yo acabo de salir de
trabajar. ¿Te apetece salir un rato a jugar a básquet?
|
|
|
|
4
|
|
Casa
|
|
|
|
|
5
|
|
Pista de bàsquet
|
Josué:
Bueno Xavi,
explícame ¿qué te pasa estos días?
Xavier:
No em trobo bé y dormo poc.
Josué:
Va mañana vamos al
lago todos y así te distraes un poco.
Xavier:
Si m’anirà be
|
|
|
|
6
|
|
Llac de Begues
|
|
|
|
|
7
|
|
Llac de Begues
|
|
|
|
|
8
|
|
Piscina
|
|
|
|
|
9
|
|
Muntanya
|
Josué:
¿Qué pasa chicos?
Amics:
Hola!
Josué:
Estoy muy
preocupado, Xavi, mi amigo, está pasando una mala época y se siente solo.
Me gustaría que
estuvierais a su lado igual que yo.
Amics:
Claro que si Josué.
|
|
|
|
10
|
|
Cementiri d’Olesa de
Bonesvalls
|
|
|
Cómo se
estructura un cortometraje?
Un cortometraje
puede decirse que es una filmación con contenido audiovisualque tiene poca
duración, yendo desde un minuto hasta una hora; que casi siempretratan temas no
comerciales, abarcados por los largometrajes y los programas deTV.1) Las partes
de un cortometrajeUn cortometraje puede ser dividido básicamente en dos tipos,
dependiendo latrama de que trate este. El primer tipo consta principalmente de
3 partes, tambiénllamados actos. La primer parte es donde el protagonista de la
historia presentaqué es lo que va a hacer -sus objetivos-, en la segunda parte
hace todo lo que seanecesario para poder realizar o hacer posibles todos sus
objetivos aunque sepresenten problemas o inconvenientes que realmente son
difíciles de superar y enel tercer acto el protagonista se enfrenta a su mayor
reto, que posiblemente seasuperar de alguna manera al antagonista o no y
terminar con un final ³feliz´ otrágico. El segundo tipo de corto es cualquiera
que se aleje del tipo de los tresactos, por ejemplo, la sustitución del
protagonista o trama de la historia.2) Pasos a seguir para su realizaciónSe
pueden enumerar dos sencillos pasos para realizar cortometrajes
fácilmente:Primero, se debe de tener un guión escrito donde sea expuesta la
narrativa de lahistoria, sus personajes y todos sus acontecimientos; partiendo
por supuesto deuna idea sencilla. Segundo, si se quiere realizar un corto para
un público muygrande, será necesario planear todos los gastos económicos,
además de ver conque se cuenta en materia de recursos humanos, técnicos y
monetarios. Si el cortova hacia una audiencia pequeña, se puede realizar casi
de forma gratuita.3) Los planos y su uso en el lenguaje cinematográficoEl
concepto de plano puede ser definido como un instante donde se capta unaimagen
que posee algún tipo de contenido. Un solo plano no es capaz detransmitir la
información suficiente como para captar toda la atención delespectador. Para
hacer esto último posible, se necesitan varios planos que siganuna serie
coherente de pasos descrita aparte en el guión (lenguaje audiovisual),esta
serie de pasos es lleva por nombre secuencia. Siempre es necesario tener
encuenta que al trabajar con una secuencia y el orden de los planos hay
quemeterse literalmente en la mente y ojos del espectador que va a juzgar el
trabajorealizado, si le deja algún tipo de mensaje o se sienta identificado con
la historia.
Trec 2ª Versio
Títol: KARMA
Idea/Finalitat: Aquest curtmetratge a més a més de la finalitat que té com a Treball de
recerca, la idea és la importància del
tema, ja que es vol donar a conèixer i a criticar.
Tema: Malaltia minoritària.
Actors: Xavier
Oliva Tutusaus, Josue Martínez Heredia
Personatges
principals: (Xavier) Representarà el
personatge principal.
(Josué) Representarà
el millor amic d’en Xavier com a personatge principal juntament.
·
Xavier,
estudiant de carrera, té 20 anys i viu en un poble d’alta muntanya amb el seu
pare, el qual no té cap relació amb ell. En Xavier pertany a una família d’alt
nivell econòmic, però la seva ideologia és molt contaria a la de la seva família
i per tant no té relació amb ells. Per a en
Xavier la seva família és el seu millor amic, la persona que des de
petit a fet més per a ell, en Josué.
Un dia aquest personatge es veurà sotmès a algo que mai s’hauria imaginat i
juntament amb el seu amic haurà de superar-ho.
Li han detectat una malaltia minoritària. Aquest personatge no ho assumirà
ni ho acceptarà sol, així que el seu amic l’haurà de fer veure les coses
diferents.
·
Josué,
jove de 19 anys. Treballa de nit en un Bar anomenat APOLO’S.
Viu al mateix poble que en Xavier.
Aquest personatge a diferencia d’en Xavier pertany a una família d’un nivell
econòmic baix. Els seus pares es van
separar quan ell era molt petit, però té una forta relació amb la seva mare.
En Josué és una persona de caràcter obert el qual farà que en Xavier s’obri
a la gent del poble i no només això sinó que a partir de la malaltia d’en
Xavier, Josué farà que s’obri a ell
mateix i que s’accepti i vegi molt més enllà de la malaltia.
En Josué ha d’ajudar a la seva mare amb l’economia de la casa, per aquest
motiu treballa moltes hores, però a més a més tindrà un gran problema
relacionat amb les drogues, del que haurà de sortir ell sol.
·
SINOPSIS: A un jove estudiant li diagnostiquen una
malaltia minoritària de la qual no ha sentit parlar mai. A partir d’aquest
moment juntament amb el seu millor amic hauran de créixer i superar-ho.
·
Què
és un curtmetratge?
Un curtmetratge és una producció audiovisual o cinematogràfica que dura
menys que una pel·lícula. El tems d’un curt pot anar des d’ un minut fins a
mitja hora. Encara que pot durar més , però llavors es classificaria dins d’un
llargmetratge.
Els generes d’un curtmetratge tracten els mateixos temes que els d’una pel·lícula,
però a causa del seu menor cost normalment s’utilitzen per tractar temes menys
comercials i sobretot on l’autor té llibertat creativa.
·
ELEMENTS
NECESSARIS
·
La
idea. És el punt de partida. Sense la
idea no pot haver curtmetratge. És l’element
que ens fa saber el QUÈ es vol dir. Sobre quin tema ha de parlar el
curtmetratge.
·
Argument
o Historia. Despès de la historia és important saber COM es vol dir.
L’argument consta d’unes parts formant una estructura narrativa.
La presentació: Es presentant els personatges i la relació
entre ells.
El nus: És el punt
important on es planteja el conflicte sobre el qual es desenvoluparà la
historia.
El desenllaç: El conflicte es soluciona.
·
EL
LLENGUATGE AUDIOVISUAL o cinematogràfic.
El llenguatge audiovisual és com la gramàtica bàsica del audiovisual, són
les paraules i signes de puntuació que volen crear frases.
En el llenguatge audiovisual és el significat del missatge que ve donat per
la interacció del so amb la imatge, dintre d’un context seqüencial.
·
ENQUADRAMENT
L’enquadrament defineix el món
de l’audiovisual i el separa del món real.
Aquest element permet
concentrar l’atenció en una part concreta del que succeeix.
La mida del pla està
determinat per la distancia entre la càmera i el subjecte i per la longitud
focal del objectiu utilitzat.
Enquadrar és situar un enfoc
concret de l'acció que es pretén mostrar en una vinyeta o imatge.
Ens permet girar al voltant de
la figura i donar moviment i varietat a les escenes.
·
ANÀLISIS
DELS PLANS
-
Què
és el pla?
El pla és la unitat expressiva més bàsica d’una obra audiovisual.
En una primera classificació podem considerar els plans com llargs i curts.
Però més específicament es classifiquen en:
Plans descriptius
Gran pla general: Ens mostra un paisatge, un espai gran, on l’espai
té més importància que la figura humana, que és imprescindible o no és
representa.
Descriu un ambient o situa
l'acció. Pot tenir un valor dramàtic
quan pretén destacar la
solitud o la petitesa de l'individu enfront
de la natura, de l'entorn urbà
o de la multitud.
Pla general: En
aquest pla la figura humana ja ha agafat més importància.
Ens presenta a la figura
humana completa dins un entorn ampli. Ens aporta dades del lloc on transcorre
l'acció, però ja ens situa els personatges com a
part de l'espai.
Plans narratius
Pla sencer: Ens
mostra el personatge de cos sencer dins la imatge. En aquest pla el que destaca
és el personatge, que inclús es poden apreciar algunes de les accions que
realitza.
Pla de conjunt: Té la
mateixa finalitat que el pla sencer, però s’aplica a un petit grup de
personatges.
Pla americà: Ens
mostra la imatge del personatge tallat per el genoll.
Es basa en la idea què quan
parlem amb algú, encara que centrem l'atenció
en el rostre, el nostre camp
de visió arriba fins els genolls.
En aquest pla és dona importància
al moviment de les mans.
Pla mitjà: Dins
d’aquest pla hi ha el pla mitjà llarg, que el personatge que ens mostra està
tallat fins els malucs de manera que es poden apreciar les seves mans.
I després tenim el pla mitjà
curt, que talla el personatge a l’alçada de l’estómac, i així li dona més importància
a els trets i les expressions facials.
Aquest pla s’utilitza perquè
se li doni importància al que diu el personatge.
Plans expressius
Primer pla: Ens
mostra el rostre del personatge. Ens
mostra els pensaments i sentiments del personatge.
Primeríssim primer pla: Variant del primer pla en que s’enfoca la cara del personatge tallat pel
front i la barbeta.
Pla detall: Ens mostra un detall molt important per a
l’acció. S’utilitza normalment per donar intriga, ja que mostra el que el
lector desconeix.
·
ANGULACIÓ
L’angulació és el punt de
vista de la càmera amb relació a l’objectiu que es vol captar. L'angle visual
ens permet veure les coses per sota o per sobre. Dóna profunditat i volum a la
vinyeta o imatge. També dóna més
expressivitat al pla.
L’angulació és una tècnica de
representació de la realitat, ja que l’angle visual ens permet veure les coses
per sobre o per sota, i fins i tot donar profunditat i volum.
Tenint en compte les visions
des de dalt, des de sota i al voltant, podem parlar dels següents tipus d’angles;
Angle normal: És
aquell angle en el que la càmera està a la altura dels ulls dels personatges,
per tant l’angle de visió es paral·lel al nostre.
Angle picat:
L’individu és gravat des de dalt cap a baix, l’objectiu està per sobre del
nivell normal de la mirada.
Aquest angle fa petit el
personatge, el baixa al nivell del
terra.
Angle contrapicat:
L’individu es gravat de sota cap a dalt. L’objectiu està per sota del nivell
normal de la mirada. Aquest angle dona una intenció de superioritat ja que
augmenta la persona.
Angle inclinat: És
aquell angle en el que la càmera varia el seu eix, a dreta o esquerre de la
vertical, normalment s’utilitza per accentuar el dramatisme en l’escena o també
com efecte estètic.
ARGUMENT
En Josué com cada
tarda després de treballar es dirigeix a casa del seu millor amic en Xavier,
qui estudia el que ha fet aquell mateix
dia a la Universitat, esperant a que passessin les hores fins que arribi el seu
amic i el salvi una estona de l’estudi.
En Xavier passava
moltes hores sol a casa ja que el seu pare era un empresari involucrat amb la
política i mai estava a casa, tot hi així els dies que hi estava en Xavier ni
el veia aparèixer. La seva relació era molt pobre i freda des de que la mare
d’en Xavier morí quan ell tenia sols 10 anys.
En Xavier ja en tenia 20 així que podia espavilar-se sense el seu pare,
a més a més ell ho preferia així ja que la ideologia que tenia el seu pare amb
la política era molt contraria a la seva. A causa de que en Xavier sempre
estava sol a casa i de que no era una persona molt sociable amb la gent i joves
del seu poble, en Josué el seu millor amic, passava les tardes amb ell fins que
arribava l’hora de tornar a treballar al bar Apolo’s. En Josué treballava casi
totes les nits, i les que no ho feia les passava amb en Xavier, però a en Josué també li agradava sortir de tan en
quan i sempre intentava emportar-se al seu amic, qui deia que no la majoria de
cops.
En Josué i en
Xavier quan tenien algun problema o el dia no els hi havia anat bé s’ajuntaven
a la pista de bàsquet i estaven allà fins que s’explicaven els seus problemes.
Un dia d’aquests, en Xavier li explicà a en Josué que últimament no es troba
molt bé, que es sent sol des de que la seva mare morí i que està bastant decepcionat
amb la vida que creu que li espera. En Josué intenta animar-lo i decideix
proposar-li d’anar al riu el dia següent. En Xavier accepta content ja que creu
que li servirà per refrescar les idees i animar-se.
Al dia següent
com havien quedat s’ajunten ells dos i més amics del poble per anar al riu.
Allà en Xavier decideix banyar-se i s’hi està una bona estona. Al sortir de l’aigua
s’adona de que algo li està passant ja que té la pell groga. Pensa que serà de
la circulació i que li haurà causat l’aigua freda. No li vol donar importància i a les hores el
seu color de pell torna a la normalitat. Aquell mateix dia es dirigeix al metge
ja que no pot deixar de pensar-hi. Després d’uns dies de probes li donen una
noticia que el fa quedar-se blanc. Li diagnostiquen una malaltia minoritària de
la qual no ha sentit a parlar mai. La seva primera reacció és no acceptar-ho
fer com si no hagués passat res, no li vol explicar a ningú, ni a en Josué.
Després d’un dia
en Josué li fa una visita a casa i el veu molt estrany. En Josué li pregunta
que on era el dia anterior que l’havia anat a veure a casa i que no hi era.
Donada la situació, en Xavier decideix explicar-li el que el metge li ha dit.
Li explica que de moment no sap molt sobre el tema i que a poc a poc els metges
l’ajudaran, però no s’acaba de creure el que li passa.
En Josué es queda
sense paraules, ja que ell tampoc s’ho pot creure però decideix animar-lo,
dir-li que no passarà res, que tot anirà bé. La resposta d’en Xavier es
posar-se agressiu no vol escoltar el que li esta dient, no vol que el tracti
com si estigués malalt i decideix fer-lo fora de casa. Aquella nit en Xavier se
la passa pensat fins que s’adorm.
Passa una setmana
i en Xavier i en Josué no saben l’un de l’altre. Durant aquesta setmana tant un
com l’altre van reflexionar molt sobre el que estava passant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)