Trec 2ª Versio

Títol: KARMA

Idea/Finalitat:  Aquest curtmetratge a més  a més de la finalitat que té com a Treball de recerca, la  idea és la importància del tema, ja que es vol donar a conèixer i a criticar.

Tema:  Malaltia minoritària.

Actors: Xavier Oliva Tutusaus, Josue Martínez Heredia

Personatges principals:  (Xavier) Representarà el personatge principal.

(Josué) Representarà el millor amic d’en Xavier com a personatge principal juntament.

·         Xavier, estudiant de carrera, té 20 anys i viu en un poble d’alta muntanya amb el seu pare, el qual no té cap relació amb ell. En Xavier pertany a una família d’alt nivell econòmic, però la seva ideologia és molt contaria a la de la seva família i per tant no té relació amb ells. Per a en  Xavier la seva família és el seu millor amic, la persona que des de petit a fet més per a ell, en Josué.

Un dia aquest personatge es veurà sotmès a algo que mai s’hauria imaginat i juntament amb el seu amic haurà de superar-ho.  Li han detectat una malaltia minoritària. Aquest personatge no ho assumirà ni ho acceptarà sol, així que el seu amic l’haurà de fer veure les coses diferents.

·         Josué, jove de 19 anys. Treballa de nit en un Bar anomenat  APOLO’S.  Viu al mateix poble que en Xavier.

Aquest personatge a diferencia d’en Xavier pertany a una família d’un nivell econòmic baix.  Els seus pares es van separar quan ell era molt petit, però té una forta relació amb la seva mare.

En Josué és una persona de caràcter obert el qual farà que en Xavier s’obri a la gent del poble i no només això sinó que a partir de la malaltia d’en Xavier,  Josué farà que s’obri a ell mateix i que s’accepti i vegi molt més enllà de la malaltia.

En Josué ha d’ajudar a la seva mare amb l’economia de la casa, per aquest motiu treballa moltes hores, però a més a més tindrà un gran problema relacionat amb les drogues, del que haurà de sortir ell sol.

·         SINOPSIS:  A un jove estudiant li diagnostiquen una malaltia minoritària de la qual no ha sentit parlar mai. A partir d’aquest moment juntament amb el seu millor amic hauran de créixer i superar-ho.

·         Què és un curtmetratge?

Un curtmetratge és una producció audiovisual o cinematogràfica que dura menys que una pel·lícula. El tems d’un curt pot anar des d’ un minut fins a mitja hora. Encara que pot durar més , però llavors es classificaria dins d’un llargmetratge.

Els generes d’un curtmetratge tracten els mateixos temes que els d’una pel·lícula, però a causa del seu menor cost normalment s’utilitzen per tractar temes menys comercials i sobretot on l’autor té llibertat creativa.

·         ELEMENTS NECESSARIS

·         La idea.  És el punt de partida. Sense la idea no pot haver curtmetratge.  És l’element que ens fa saber el QUÈ es vol dir. Sobre quin tema ha de parlar el curtmetratge.

·         Argument o Historia. Despès de la historia és important saber COM es vol dir. 

L’argument consta d’unes parts formant una estructura narrativa.

La presentació:  Es presentant els personatges i la relació entre ells.

El nus: És el punt important on es planteja el conflicte sobre el qual es desenvoluparà la historia.

El desenllaç:  El conflicte es soluciona.

·         EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL  o cinematogràfic.

El llenguatge audiovisual és com la gramàtica bàsica del audiovisual, són les paraules i signes de puntuació que volen crear frases.

En el llenguatge audiovisual és el significat del missatge que ve donat per la interacció del so amb la imatge, dintre d’un context seqüencial.

·         ENQUADRAMENT

L’enquadrament defineix el món de l’audiovisual i el separa del món real.

Aquest element permet concentrar l’atenció en una part concreta del que succeeix.

La mida del pla està determinat per la distancia entre la càmera i el subjecte i per la longitud focal del objectiu utilitzat.

Enquadrar és situar un enfoc concret de l'acció que es pretén mostrar en una vinyeta o imatge.

Ens permet girar al voltant de la figura i donar moviment i varietat a les escenes.

·         ANÀLISIS DELS PLANS

-          Què és el pla?

El pla és la unitat expressiva més bàsica d’una obra audiovisual.

En una primera classificació podem considerar els plans com llargs i curts.

Però més específicament es classifiquen en:

Plans descriptius

Gran pla general:  Ens mostra un paisatge, un espai gran,  on l’espai  té més importància que la figura humana, que és imprescindible o no és representa.

Descriu un ambient o situa l'acció. Pot tenir un valor dramàtic

quan pretén destacar la solitud o la petitesa de l'individu enfront

de la natura, de l'entorn urbà o de la multitud.

Pla general: En aquest pla la figura humana ja ha agafat més importància.

Ens presenta a la figura humana completa dins un entorn ampli. Ens aporta dades del lloc on transcorre l'acció, però ja ens situa els personatges com a

part de l'espai.

Plans narratius

Pla sencer: Ens mostra el personatge de cos sencer dins la imatge. En aquest pla el que destaca és el personatge, que inclús es poden apreciar algunes de les accions que realitza.

Pla de conjunt: Té la mateixa finalitat que el pla sencer, però s’aplica a un petit grup de personatges.

Pla americà: Ens mostra la imatge del personatge tallat per el genoll.

Es basa en la idea què quan parlem amb algú, encara que centrem l'atenció

en el rostre, el nostre camp de visió arriba fins els genolls.

En aquest pla és dona importància al moviment de les mans.

Pla mitjà: Dins d’aquest pla hi ha el pla mitjà llarg, que el personatge que ens mostra està tallat fins els malucs de manera que es poden apreciar les seves mans.

I després tenim el pla mitjà curt, que talla el personatge a l’alçada de l’estómac, i així li dona més importància a els trets i les expressions facials.

Aquest pla s’utilitza perquè se li doni importància al que diu el personatge.

Plans expressius

Primer pla: Ens mostra el rostre del personatge.  Ens mostra els pensaments i sentiments del personatge.

Primeríssim primer pla: Variant del primer pla en que s’enfoca la cara del personatge tallat pel front i la barbeta.

Pla detall:  Ens mostra un detall molt important per a l’acció. S’utilitza normalment per donar intriga, ja que mostra el que el lector desconeix.

                               

·         ANGULACIÓ

L’angulació és el punt de vista de la càmera amb relació a l’objectiu que es vol captar. L'angle visual ens permet veure les coses per sota o per sobre. Dóna profunditat i volum a la vinyeta o imatge.  També dóna més expressivitat al pla.

L’angulació és una tècnica de representació de la realitat, ja que l’angle visual ens permet veure les coses per sobre o per sota, i fins i tot donar profunditat i volum.

Tenint en compte les visions des de dalt, des de sota i al voltant, podem parlar dels següents tipus d’angles;

Angle normal: És aquell angle en el que la càmera està a la altura dels ulls dels personatges, per tant l’angle de visió es paral·lel al nostre.

Angle picat: L’individu és gravat des de dalt cap a baix, l’objectiu està per sobre del nivell normal de la mirada.

Aquest angle fa petit el personatge,  el baixa al nivell del terra.

Angle contrapicat: L’individu es gravat de sota cap a dalt. L’objectiu està per sota del nivell normal de la mirada. Aquest angle dona una intenció de superioritat ja que augmenta la persona.

Angle inclinat: És aquell angle en el que la càmera varia el seu eix, a dreta o esquerre de la vertical, normalment s’utilitza per accentuar el dramatisme en l’escena o també com efecte estètic.

ARGUMENT

En Josué com cada tarda després de treballar es dirigeix a casa del seu millor amic en Xavier, qui estudia  el que ha fet aquell mateix dia a la Universitat, esperant a que passessin les hores fins que arribi el seu amic i el salvi una estona de l’estudi.

En Xavier passava moltes hores sol a casa ja que el seu pare era un empresari involucrat amb la política i mai estava a casa, tot hi així els dies que hi estava en Xavier ni el veia aparèixer. La seva relació era molt pobre i freda des de que la mare d’en Xavier morí quan ell tenia sols 10 anys.  En Xavier ja en tenia 20 així que podia espavilar-se sense el seu pare, a més a més ell ho preferia així ja que la ideologia que tenia el seu pare amb la política era molt contraria a la seva. A causa de que en Xavier sempre estava sol a casa i de que no era una persona molt sociable amb la gent i joves del seu poble, en Josué el seu millor amic, passava les tardes amb ell fins que arribava l’hora de tornar a treballar al bar Apolo’s. En Josué treballava casi totes les nits, i les que no ho feia les passava amb en Xavier, però  a en Josué també li agradava sortir de tan en quan i sempre intentava emportar-se al seu amic, qui deia que no la majoria de cops.

En Josué i en Xavier quan tenien algun problema o el dia no els hi havia anat bé s’ajuntaven a la pista de bàsquet i estaven allà fins que s’explicaven els seus problemes. Un dia d’aquests, en Xavier li explicà a en Josué que últimament no es troba molt bé, que es sent sol des de que la seva mare morí i que està bastant decepcionat amb la vida que creu que li espera. En Josué intenta animar-lo i decideix proposar-li d’anar al riu el dia següent. En Xavier accepta content ja que creu que li servirà per refrescar les idees i animar-se.

Al dia següent com havien quedat s’ajunten ells dos i més amics del poble per anar al riu. Allà en Xavier decideix banyar-se i s’hi està una bona estona. Al sortir de l’aigua s’adona de que algo li està passant ja que té la pell groga. Pensa que serà de la circulació i que li haurà causat l’aigua freda.  No li vol donar importància i a les hores el seu color de pell torna a la normalitat. Aquell mateix dia es dirigeix al metge ja que no pot deixar de pensar-hi. Després d’uns dies de probes li donen una noticia que el fa quedar-se blanc. Li diagnostiquen una malaltia minoritària de la qual no ha sentit a parlar mai. La seva primera reacció és no acceptar-ho fer com si no hagués passat res, no li vol explicar a ningú, ni a en Josué.

Després d’un dia en Josué li fa una visita a casa i el veu molt estrany. En Josué li pregunta que on era el dia anterior que l’havia anat a veure a casa i que no hi era. Donada la situació, en Xavier decideix explicar-li el que el metge li ha dit. Li explica que de moment no sap molt sobre el tema i que a poc a poc els metges l’ajudaran, però no s’acaba de creure el que li passa.

En Josué es queda sense paraules, ja que ell tampoc s’ho pot creure però decideix animar-lo, dir-li que no passarà res, que tot anirà bé. La resposta d’en Xavier es posar-se agressiu no vol escoltar el que li esta dient, no vol que el tracti com si estigués malalt i decideix fer-lo fora de casa. Aquella nit en Xavier se la passa pensat fins que s’adorm.

Passa una setmana i en Xavier i en Josué no saben l’un de l’altre. Durant aquesta setmana tant un com l’altre van reflexionar molt sobre el que estava passant.